Per què és bona l’economia submergida?

Per Marc Montalà (@mmontala10)

Font: Capital Libre 

L’economia submergida majoritàriament és dolenta per un país i les persones que el formen. No obstant, podem treure una conclusió positiva, és a dir, l'economia submergida pot ser bona.

Quan diem que pot ser bona, ens referim a que persones que tenen ingressos totalment submergits, paguin o no impostos, han de dur a terme accions com consumir per sobreviure. Aquí és on podem dir que no és del tot dolenta, ja que, quan consumim, paguem un impost indirecte, l’IVA. Així doncs, al consumir, pagarem un impost que podrà recaptar l'Estat i distribuir-lo, fent així que tot i no rebre part dels ingressos dels impostos directes, arribi una part a partir dels indirectes.

S’ha d’entendre també que moltes de les persones que recorren a l’economia submergida ho fan perquè declaren que els seus ingressos són zero; per tant, ho veuen com la seva única sortida.

Font: Retratos de la calle

Ara mateix, en temps de crisi econòmica, molta gent ha perdut la feina, li han rebaixat el salari, etc. Les famílies estan passant per un moment molt complicat (algunes més, algunes menys), el qual s’està notant molt a Espanya. A partir d’això, podem dir que l’economia submergida és positiva, molt positiva, ja que gràcies a ella es generen llocs de treball, la gent pot obtenir una renda per consumir i evita que la gent es mori de gana, i estigui demanant caritat al carrer. Pot semblar exagerada aquesta última afirmació, però malgrat que l’economia submergida pot ser molt dolenta, té la capacitat d'evitar situacions com les esmentades abans, que no són cap exageració, ja que es podrien donar perfectament i agravarien encara més la situació econòmica, social i política. L’economia submergida es pot considerar bona i ser justa únicament per aquestes persones que declaren tenir uns ingressos 0 o molt baixos, i en situacions molt crítiques. L’Estat pot treure certs diners a partir d’impostos indirectes que estiguin lligats al consum; no obstant, no és totalment justificable aquest fet, ja que el propi Estat ha de ser l’encarregat de crear llocs de treball per a aquestes persones. Per tant, l'objectiu que ha de perseguir l'Estat és el d'incentivar el treball i el consum de la comunitat per tal de poder obtenir ingressos a partir d’impostos directes i indirectes, i amb aquests, eradicar les feines que es cobren en “negre” i promulgar el bé a la societat.

En conseqüència de tot això podem afirmar que la classe mitjana és la base de l’economia d’un país, ja que és la que acaba produint i consumint la majoria de productes, i és aquest el factor determinant que fa activar l’economia d’un país. Per tant, l’Estat ha de preocupar-se que la classe mitjana funcioni correctament per així poder aconseguir millorar la situació social i econòmica del país.